No hi havia a València dos amants com nosaltres…
Recontrafotre que feta m’ha passat esta nit, estant la dona en lo llit, m’hagut de fer la punyeta…
…Mira quina safanòria, en el fer-ho està la glòria…
….lo primer forat que tape ha de ser el de vosté
Frases d’una València que expressa obertament un erotisme que no se li acaba. No solament a la literatura autòctona podem trobar milers d’escrits amb referències sexuals, a València anem mes enllà, també podem palpar la seua sensualitat en alguns edificis de la ciutat. Només la Llotja mereix un article sencer. Però llocs per a l’amor desbordat hi han hagut molts, els banys públics com a lloc de trobada, l’albereda per festejar, més recentment el Saler… i si tot fallava quedava la última filera de molts cinemes.
Dins de la nostra visita guiada “Figues i Naps, una volta per la València eròtica” expliquem històries realment curioses i divertides, algunes d’elles les representem, altres les detallem, com la més famosa del bordell medieval de València:
Quantes institucions han perdurat més de tres segles a la nostra història? No massa, però el lupanar va ser una d’elles.
Conegut com el major bordell d’Europa, “La Pobla de les fembres pecadrius” el “Comú” o el “Partit”, es tractava d’una institució municipal –quina regidoria es faria càrrec actualment?- que va tindre una figura, efímera però molt recordada, al seu front, el Rei Arlot.
Inicialment era un barri extramurs, es volia traure fora de la ciutat les dones de cadireta per separar-les de les bones fembres, però amb la construcció de la muralla cristiana al S XIV. es va quedar a la part de dins, al voltant del que seria hui la Beneficència. Però atenció, no parlem d’un edifici, sinó de quasi mig barri del Carme, un recinte emmurallat on arribaren a treballar més de dues-centes prostitutes.
La prostitució en eixe moment estava regulada, i n’hi havien ordenances que protegien a les bagasses. Les festes que se celebraven eren tan impressionants que venien a visitar-nos gents d’altres països no per la nostra gastronomia o la platja, sinó per la Pobla. Com si fórem una espècie de Las Vegas medieval.
Les església també tenia el seu paper, i tractava de tornar a la vida cristiana a les dones descarrilades, a qui ajudaven de diverses formes. On actualment està el Teatre Olympia, es situava aleshores el Convent de Sant Gregori, on anaven les dones quan es penedien. Al cap d’un any o bé es casaven o bé es feien monges. També servia per amagar-les en dates assenyalades com Pasqua o Setmana Santa. Tocava abstinència.
Clar, amb tant ex-professional dins dels convents no era d’estranyar que en alguns d’ells s’organitzaren veritables festes, com en el de la Trinitat, o el de Saïdia, que va ser per sempre desallotjat al trobar l’inspector… a saber el que trobaria.
Com a record del “Partit” durant segles varem tindre un carrer dedicat a la prostitució, el Carrer de les Amoroses, no em negareu que no és poètic.
I podríem parlar de més coses, com del Speculum al foder, text divulgatiu del S. XIV sobre la seducció, les pràctiques sexuals i la higiene basat en el Kamasutra. O d’altres temes que Rafael Solaz ens ha rescatat de la memòria en els seus llibres, o de Carceller i la Traca, de Baldoví i el Virgo de Visanteta, de les falles etc. però la nostra intenció era només deixar-vos en ganes de més, ara, si vos abelleix, ja sabeu on trobar-nos, València està en flames!
Texto: Pepa Alòs i Miquel Minguet. Guies Oficials habilitats.
